|
Problemàtica
de SST a la indústria petroquímica de Flix
Manel
Fernández
President
de AEPSAL
En relació a les informacions aparegudes
en els mitjans de comunicació sobre els residus produïts
i vertits al riu Ebre per la indústria Ercros, hem de dir que
estem davant d’una problemàtica de salut pública complexa,
Per una banda, hi ha una problemàtica de
salut laboral (les repercussions de les emanacions d’aquesta
indústria en els
processos productius i per els treballadors de la planta), a
la que s’afegeix una de medi ambient (les repercussions per
la comunitat i l’ecosistema de la contaminació en els
processos d’eliminació dels residus en el riu). Per una
altra, estem parlant de una contaminació en la que hi han
productes de diferent índole, la sinèrgia dels quals per la
salut es desconeguda: en la mescla hi han derivats del
Mercuri, policlorobinefilos (PCBs) i possiblement Urani
radioactiu.
Pel que fa al Mercuri, podem recordar dos
antecedents: l’un a la dècada dels 50 a Minamata (Japó),
en que es va originar una de les principals catàstrofes
ocasionades per el mercuri que vertía una multinacional
americana del plàstic en la Bahia d’aquesta ciutat, en la
qual es va donar un brot epidèmic amb moltes intoxicacions
mortals i molt greus; l’altre, durant la dècada dels 60 en
la també localitat japonesa de Niigata, quan
va haver una altra contaminació per aquest producte i
per una altra empresa, que va ocasionar múltiples casos de
mort i d’intoxicacions amb seqüeles irreversibles
(cegueses, sordeses, afectacions neurològiques centrals i
perifèriques molt greus, etc.).
En quant a l’urani radioactiu, son prou
coneguts els seus efectes cancerígens per els animals i per
els humans.
Així mateix, direm que aquesta problemàtica no
ens es de nou coneguda, ni per la comunitat científica ni per
els responsables polítics. Ja en 1984, el mateix en que va
succeir la catàstrofe de Bhopal a la Índia, alguns dels
nostres associats varen assessorar un grup de treballadors de
la planta ERCROS a Flix, donat que presentaven diferents
problemes de salut ocasionats per l’exposició laboral al
mercuri (estomatitis, eretisme mercurial i tremolors de tipus
intencional) als que s’afegien unes concentracions elevades
de mercuri en líquids biològics (sang i orina). D’altres
treballadors presentaven manifestacions clíniques de menor
gravetat (estomatitis, irritabilitat i insomni, entre
d’altres). Amb les seves recomanacions, es va aconseguir
separar de l’exposició els casos amb més alteracions i
realitzar un seguiment, fins que van remetre els símptomes més
objectivables, com l’estomatitis i la tremolor.
Anys després, es va aprovar un projecte finançat
per el Fondo de Investigaciones Sociales de la Seguridad
Social (FISS) i dirigit per el Consejo Superior de
Investigaciones Científicas, per l’anàlisi de les
repercussions toxicològiques en l’ecosistema, en el que no
es van poder determinar el veritable impacte sobre la població
general que ocasionava aquesta indústria de Flix.
Posteriorment, el 15 de Desembre del 1999 la
Confederació Hidrogràfica del Ebro va imposar a Ercros una
sanció després de comprovar en dues inspeccions dutes a
terme al 1998 el vertit al riu de residus àcids, sanció que,
sorprenentment, tot i que pensem que era ajustada a dret, ara
a anul·lat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Amb independència de la necessitat de atendre
en primer lloc la problemàtica de Salut Pública que aquesta
contaminació pot produir, en la que s’haurà de realitzar
una amplia investigació de l’ecosistema de la zona on està
ubicada Erkimia i els seus voltants, com ara el Delta de
l’Ebre, les corresponents investigacions toxicològiques
i la vigilància de l’estat de salut de la població
general i població treballadora (inclosos els treballadors
jubilats), mitjançant els corresponents protocols, aquestes
dues consideracions, la problemàtica complexa i la crisis
latent i anunciada, ens porten a les següents reflexions:
La primera es la necessitat d’avançar en la
cultura de la responsabilitat social empresarial, sigui mitjançant
fórmules regulades o mitjançant d’altres incentivadores.
En els últims anys s’està posant de manifest l’existència
de carències i mancances en matèria de prevenció de riscos
i de respecte pel medi ambient des de diferents sectors
empresarials espanyols, entre les que cal recordar la de les
indústries Puigneró o la de la presa de Alnazcoyar, carències
que no es donen
precisament des de la petita i mitjana empresa.
En aquest sentit, volem posicionar-nos clarament
amb el fet de que el respecte per el medi ambient i per la
seguretat i salut dels treballadors es plenament compatible
amb el desenvolupament i creixement empresarial. Per el
contrari, amagar els problemes i les situacions crítiques que
vulneren el marc normatiu es atemptar contra aquest
desenvolupament i conduir a les poblacions treballadores a
amenaces de la seva estabilitat laboral.
Per els experts, especialistes i científics, ens
resulta molt frustrant trobar-nos amb actituds de resignació
per part dels afectats que veuen utòpic i pràcticament
inviable solucionar les problemàtiques de SST i de medi
ambient, en situacions en les que una part important de la
població sobreviu d’aquestes indústries, com es el cas de
Flix.
La segona es la necessitat de passar des de una
situació de reacció en front d’aquestes problemàtiques a
una altra de prevenció, en la que des del Miniterio de Medio
Ambiente es produeixi a l’elaboració de un Mapa medi
ambiental en el que es detectin els focus perillosos i crítics
del país i es desenvolupi, amb la participació de la
comunitat científica i els agents socials, un pla de prevenció
de riscos i de protecció del medi ambient.
La tercera es la de regular quina es la
responsabilitat que han d’assumir les empreses per els danys
que causen a la SST i per
la seva contaminació del medi ambient. Aquest debat ja
es va produir als Estats Units i també en d’altres països
industrialitzats ara fa vint anys.
Tornar al principi 
|
